Tiempo le ha faltado a la Consejera de Cultura y Portavoz del Gobierno vasco, Miren Azkarate, en comparar dos realidades que poco tienen en común: Euskadi y Kosovo. A pocos minutos todavía del nacimiento de un nuevo Estado europeo, Kosovo supone ya un paso más -quizás el último- en la desintegración de la antigua Yugoslavia. Y digo quizás el último pues la segregación kosovar se fundamenta en unos argumentos, a mi modo de ver, totalmente caducos; incluso contradictorios respecto a la nueva era internacional tendente no hacia el localismo sino hacia la globalidad.

La independencia de Kosovo ha reabierto el debate sobre la creación de nuevos Estados en un contexto tendente hacia la desaparición de estas estructuras en pro de las organizaciones supranacionales. No deja de ser curioso -por no calificarlo de contradictorio- que Kosovo se separe de Serbia -al igual que hace poco más de un año lo hiciera Montenegro- y ya se esté pensando en su integración -de Serbia, de Montenegro y de Kosovo- en la Unión Europea. Dicho de otro modo: se separan aún a sabiendas que, en cuestión de pocos años, volverán a estar unidas en el marco europeísta. ¿Soy yo o esto es sencillamente una ridiculez?
Sea como sea, en Euskadi, el PNV ya ha dicho que éste es el modelo: "el siglo XXI es el siglo de la identidad y de las naciones", ha señalado con contundencia el ejecutivo de Ibarretxe. Y yo que creía, ingénuo de mí, que eso es lo que fue el XIX. Imagino que desde ERC no se tardará en convocar su respectiva rueda de prensa para señalar lo mismo; ya están tardando. Igual que tardando está la esperada reacción del PP y sus medios sobre la independencia kosovar: hagan apuestas señores, que me juego lo que sea a que en menos de una semana el PP le ha echado la culpa a Zapatero de la independencia kosovar. Y eso que el PSOE está en contra.
Pero éste es otro tema: sin duda, PP y PSOE están de acuerdo en el rechazo a la independencia porque sencillamente no es procedente defender la autodeterminación kosovar para a reglón seguido rechazar la vasca. En el caso del PP, porque éste es su discurso y su posición desde tiempos de Paquito; en el caso del PSOE, simplemente porque estamos a 21 días de las elecciones generales. En cualquier caso, a mi entender, ni Kosovo ni mucho menos Euskadi pueden justificar jurídicamente la independencia de sus respectivas naciones.
Y otra curiosidad chocante: ¿soy yo, o me da la sensación de que ciertos sectores peneuvistas han cambiado de modelo con cierta -digamos- ingenuidad? Porque no deja de ser curioso que hasta hace relativamente poco tiempo, el modelo político internacional con el que se inspiraba el nacionalismo vasco y catalán era el de Irlanda del Norte; pero mira tú por donde, ahora el modelo ha cambiado y la autonomía del Ulster post-IRA ha sido substituída por el proceso de segregación de la antigua Yugoslavia. Me pregunto el por qué del cambio de criterio: ¿no será que la pacificación del terrorismo en Irlanda del Norte ya no llama la atención porque no lograron la independencia sino una simple autonomía, tan simple o más que la vasca y la catalana?
No creo que Euskadi sea Kosovo ni Castilla sea Serbia. Entre otras cosas porque la realidad histórica y política de ambos contextos son notablemente distintos. Eso no significa que no tengan puntos en común: del mismo modo que Yugoslavia fue un Estado plurinacional -aunque no se autoreconociera nunca como tal-, soy el primero en considerar que España es un Estado plurinacional, pluricultural y plurilingüístico; diga lo que diga la Constitución, crea lo que crea el PP, considere lo que considere el sector más españolista del PSOE. Pero esa convicción personal de la pluralidad idiosincrática de España no quita todo lo demás; ¿y qué es lo demás? Pues lo demás es que la segregación nacional es algo que estuvo muy bien hace dos siglos, pero el marco global, internacionalista y, en especial, europeísta tiende hacia otro lado.Y se equivocan -insisto- quienes comparan Kosovo con Euskadi pues la recién independencia balcánica es fruto simplemente de un proceso político natural acaecido después de la muerte de Tito, en los ochenta; y del ultranacionalismo serbio, liderado en primera instancia por el genocida Milosevic, que dio paso a la sucesión de conflictos armados en el territorio hoy autodeterminado. Que alguien me señale donde me equivoco cuando digo que nada de esto tiene que ver con España: porque en Euskadi la realidad política y el conflicto social que vive no se fundamenta en motivos religiosos como sí ocurre en Serbia-Kosovo; porque en Euskadi los partidarios de la Constitución no supone un 8% de la población sino mucho más, como sí supone un 8% la población serbia en Kosovo; porque los nacionalistas y los no-nacionalistas no viven en Euskadi separados por ríos y vigilados por los cascos azules, sino integrados en una misma sociedad dentro de la cual el reto es saber convivir en paz y libertad y como buenos vecinos -que son- unos y otros, quizás incluso en una misma escalera, en un mismo rellano, en una misma comunidad de vecinos; y porque, en definitiva, la violencia que ha marcado la realidad kosovar de los últimos años ha venido dada por el ultranacionalismo serbio y no -como ocurre en Euskadi- por parte de aquellos que, dándose la oportunidad, rechazan de plano la integración en el sistema pluralista que le brinda la democracia para seguir en las andadas de la sin-razón y la barbarie terrorista de ETA.
Con todo, lo más importante del tema no deja de ser el que es: Euskadi no cumple con la más esencial de las condiciones que establece Naciones Unidas para avalar un proceso de libre determinación. Más allá de si se trata éste de un tema propio de siglos ya superados y conflictos que no deberían repetirse, lo cierto es que para que un pueblo aspire a autodeterminarse debe demostrar, entre otras cosas, que ha estado ocupado a la fuerza por la metrópolis de la que se deprende, o que ha estado sometido a un régimen no-democrático para cuya salida solo cabe la segregación, o que este proceso de autodeterminación se fundamente en unos principios democráticos y jurídicamente asimilables en la realidad del momento, o -quizás lo más importante- que exista una ámplia mayoría social que avale dicha autodeterminación. Claro está que esto último no lo podemos saber sin la celebración de un referéndum, tal y como aspira el ejecutivo de Ibarretxe, pero no deja de ser cierto que, para empezar, no existe ni una mayoría social que apoye a aquellas formaciones que pretenden avalar esa consulta popular sobre el futuro vasco; pues, a lo sumo, los partidos que apoyan dicho referéndum de autodeterminación vasco no representan más que -como máximo- un 50% de la población. Y todo sin olvidar el contexto y la todavía vigente realidad de libertad limitada por un terrorismo que condiciona en demasía la realidad vasca y española.

Lo primero que debe hacer Ibarretxe antes de inspirarse en Kosovo es poner las bases para que Euskadi sea, de una vez por todas, un territorio libre de violencia y provista de una comunidad social que vive y convive en paz y libertad. Porque la realidad es que, primero con Franco y luego con ETA, Euskadi no conoce la libertad desde hace casi un siglo. Y luego de esto, quizás, podríamos discutir si tiene sentido aspirar a la segregación en el marco de una Unión Europea cohesionada en la diversidad nacional de los pueblos de Europa. Pero, mientras tanto, poco o nada tendrá que ver lo que ocurre hoy en Kosovo con lo que querría que ocurriera Ibarretxe en Euskadi; pues ni Euskadi cumple con las condiciones de autodeterminación consagradas por la Comunidad Internacional, ni se dan las circunstancias sociales -y hablo de ETA y su entorno- para que esa Euskadi independiente a lo kosovar pueda garantizar el libre desarrollo de una sociedad democrática, moderna y plural hacia la que -teóricamente- debería aspirar todo pueblo que decide libremente -eso mismo, libremente- sobre su futuro.










13 comentarios:
Estoy básicamente de acuerdo con el artículo. Son dos realidades distintas y cualquier comparación es odiosa. Pero ya sabemos que los neofeudalistas, los identitarios, la derecha nacionalista y los levanta muros gustan mucho de comparar cualquier conflicto secesionista con el marco de España. Hoy es Serbia, ayer Irlanda, otrora fue Birmania, Osetia etc...
Lo que se ha producido en Serbia es algo completamente injusto, algo desgarrador. Ya tenemos un nuevo NARCO-estado en Europa, una fragmentación más para dividir y fragmentar a los pueblos de Europa. Levantar diferencias, recurrir a ancestrales tradiciones, a colonialismos etc... ¿A quién podría interesar?
La respuesta no es tan complicada.
Después del análisis interesado y parcial que haces, en todas las entradas que te he leido (seguire, no te preocupes), solo ves lo tuyo, solo vale lo tuyo y las demás sensibilidades no caben, tengo una preguntita y una aclaración, lo demás me llevaria horas de ponerte verde.
¿Quieres decir que tu ramalazo de "izquierdas" no te va a llevar a votar a UPD?
Porque la realidad es que, primero con Franco y luego con democracia, Euskadi no conoce la libertad desde hace casi un siglo.
Notas que he quitado ETA y he añadido democracia ¿verdad?.
A ATEO-ROJO-MASÓN:
En primer lugar, darte las gracias una vez más por participar en este blog y por tus comentarios.
La verdad es que me agrada la idea de poder discutir abiertamente contigo, más después de tu comentario publicado en el post relativo a "ser nacionalista y a la vez querer ser de izquierdas", en el que me acusas de tener ideas próximas al fascismo. Créeme que es para mi toda una novedad que me llamen fascista por mis ideas. Es toda una novedad que me haré mirar: lo juro.
En segundo lugar, decirte que siento que veas mi análisis como interesado, pero a decir verdad no me preocupa: tengo el derecho de escribir lo que pienso y de pensar lo que quiero. Y ahí lo manifiesto, al igual que hice en el otro post: la realidad de Kosovo no es la realidad de Euskadi. Lo pienso, luego lo escribo. Es lo que tiene la blogosfera democrática... lo siento.
En tercer lugar decir que efectivamente he notado que pones al mismo nivel al franquismo y a la democracia, exculpando a ETA de la barbarie que está cometiendo en Euskadi. Dice mucho de tí, de como piensas y de como eres. Seguramente te definirás de izquierdas y demócrata como el que más, no? En fin.
Y por último decirte que no te preocupes: no voy a votar a UPyD, pues no creo en su proyecto político, ni en su estrategia, ni en sus candidaturas, aunque no porque no sean de mi agrado los voy a considerar de derechas. Sería demasiado fácil caer en la estupidez de tachar de derechista a todo aquel que no piensa igual que tu. ¿Será ese tu caso?
Una abraçada!
Por raro que parezca estoy de acuerdo en bastantes aspectos contigo, Bernat. Está claro que la UE ha cometido un grave error. Espero que el Gobierno español no reconozca jamás al estado de Kosovo porque el precedente es fatal para la unidad de España. Por último decirle al "ateo-rojo-masón" (¡uy qué casualidad, como Zp!) que lleva razón cuando dice que Euskadi no conoce la libertad. Hasta que no desaparezcan los terroristas de la Eta y la ruindad y bajeza de muchos políticos y ciudadanos vascos que los apoyan moralmente, hasta que no llegue ese momento, no existirá la libertad en Vascongadas.
Con esto de kosovo ha habido bastante lío,y los que traten de relacionar ambos casos se equivocan,como la tal miren azkarate.El unico nexo es el deseo de independencia,pero los antecedentes son totalmente diferentes.Mientras que Euskadi y Catalunya son dos naciones milenarias con una larga historia independiente -Catalunya al menos,por lo que llevo estudiado,y creo que Euskadi es mucho más antigua que todos los demás-,y tiene mucha lógica que quieran luchar por su libertad, como cualquier nacion, desde la misma españa en la guerra del frances, hasta estados unidos contrai nglaterra, holanda y las colonias americanas contra españa, etc. Kosovo no es ni más ni menos que una invasión de inmigrantes albaneses, que se han hecho mayoría y se han adueñado de la zona, por la via del superior ritmo de reproducción. Muchos musulmanes hablan de hacer lo mismo con españa y recuperar su al-andalus.Yo simpatizo con la idea de la libertad de los pueblos,como Euskadi,Catalunya,Escocia,Irlanda del norte, todos ellos invadidos en el pasado por otros pueblos diferentes a ellos, lo que hace que me sea indiferente que cualquiera de ellos sea independiente o no,y vea bien cualquier opcion política. Pero kosovo no. Seria como permitir que los marroquíes reeditaran al-andalus por la via de la inmigración. Asi que en este caso estoy con la posición de moratinos, lo de kosovo es un robo de territorio.Y por favor, que nadie me venga con lo de los nacionalismos,porque todo el mundo es nacionalista del terruño que ha elegido como propio,y el que más vale es el que tiene el ejército más fuerte.
Un saludo
Creo que JAUMET ha dado en el clavo. Me refiero a ello en mi nuevo post.
Para empezar, vamos a aclarar lo del fascismo Bernat.
Para mi, ser de derechas, es básicamente apoyar un sistema de relación económica, en el que el estado solo interviene para asegurar que el contrato entre ciudadanos establecido por la constitución, es respetado. O también y simplificando, un estado "no intervencionista".
Ser de izquierdas, para mi, es bastante al contrario, aunque no diametralmente, ya que se puede ser de izquierdas y aceptar el "libre mercado" y la economia del consumo.
La diferencia entre la izquierda y la derecha es que la izquierda interviene en las relaciones comerciales entre personas o colectivos para recaudar impuestos y delimitar los tipos posibles de relación comercial (no todo vale) y además para que los impuestos sirvan para equilibrar y corregir de forma solidaria, las diferencias de calidad de vida entre las personas.
Bien, dicho esto, definiré lo que para mi, es fascismo y que solo es una frase hecha, podrias nombrarlo también como totalitarismo.
Hay fascismo, o totalitarismo, en el desarrollo de las filosofias de izquierda, no porque los principios sean totalitarios sinó porque lo son los individuos que las aplican.
Y hay fascismo y totalitarismo en la derecha, no ya porque los principios politicos de la derecha sean totalitarios, sinó porque lo son los individuos que las aplican.
Es decir, yo llamo fascista al totalitario que quiere imponer su criterio y no acepta los otros criterios, al que menosprecia y ningunea los criterios de los demás y solo le parece posible el suyo propio y considero fascista a aquel que tiene criterios encaminados a eliminar y/o prohibir los derechos de los demás.
Dicho esto, evidentemente que tienes derecho a escribir lo que gustes, mas faltaria, pero supongo que yo también, supongo que yo tambien puedo pensar lo que quiera y no aquello que a alguien le parezca "politicamente correcto".
Yo he leido todo tu analisis y creo que solo haces que divagar, dices que Kosovo es distinto a Catalunya o a Euskadi, y lo dices como si hubieses descubierto la tortilla de patatas, dices que antes el modelo para auskaldunes y catalanes era el de Irlanda y ahora el modelo a cambiado.
Veo, y tengo que decirtelo, que no pillas nada, cuando catalanes y vascos ¿y quizás gallegos y canarios?, decimos que el derecho a la autodeterminación es un derecho democratico, no miramos la situación causal ni de Kososvo ni de Irlanda, decimos que es lo mismo, porque es el derecho a la autodeterminación el que existe, es el que es democratico.
Y al que niega mi derecho y reclama el suyo, le llamo fascista, y se lo seguiré llamando, ¿puedo verdad?.
Creo que tu análisis es pequeño, como la mayoria que se están haciendo de este tema, es pequeño porque analizas las formas y te olvidas del fondo y el fondo es lo importante, las formas, cuando se desea alcanzar el fondo, se cambian.
Y se hace por un motivo, porque cuando en democracia existen problemas, solo hay una manera de resolverlos:
CON MAS DEMOCRACIA
En cuanto al nivel que pongo al franquismo y a la democracia, es unicamente nivel cronológico, antes de 1975 (tu no estabas), existia el franquismo, después de 1975, existe democracia y tanto en el franquismo como en la democracia, Euskadi no conoce la libertad ni la paz.
Veo que en este tema, disparas con bala, pues entonces no te diré lo que pienso, solo te quiero hacer una pregunta, aprovechando que soy bastante mayor que tu y lo viví.
¿Porque crees que cuando Carrero voló, se batió el record de consumo de cava?.
Saludos
PD. Me gustaria que entre alguien que nacio en un pueblo que está hermanado con el que yo nací nos entendieramos mejor, pero creo que el tiempo que llevas en Madrid te ha distorsionado la vista, veo que el aislamiento trae consecuencias (solo es una apreciación).
A ATEO-ROJO-MASÓN:
No sabia que fóssis de Porrera!!!! Haver començat per aquí, home!! ;)
A veure (contesto a la vegada aquí respecte al teu comentari d'aquí i de l'altra post):
1. Tens raó: el PP també és un partit nacionalista (espanyol) i part del PSOE també. Lo d'IU deixem-ho apart perquè no sé ni on ubicar-los. I sí, quan defenso al nacionalisme i perdo, solen ser gent del PP, jejeje
2. Estic d'acord i celebro que amb una Catalunya independent siguis més feliç i més lliure. Però això (és a dir, els sentiments, les utopies, que sempre són bones, ho dic de veritat) no pot ser compatible en ser d'esquerres (una altra utopia). No sé si és el teu cas, però la majoria d'amics que tinc militant a ERC o a altres partits nacionalistes d'esquerres em diuen que "no volen" contribuir en les despeses d'andalusos o extremenys (per exemple). I aquest és sempre (curiosament) el principal argument.
La meva pregunta: fins a quin punt es pot considerar d'esquerres a una persona que argumenta la seva legítima posició pro-independència argumentant que no vol contribuïr en el desenvolupament social i econòmic de les regions més desafavorides del país al que (amb més gust o menys) pertany? Es pot ser solidari i a la vegada voler deixar de contribuïr en el desenvolupament econòmic de les regions més desafavorides només pel fet de que parlen un altre idioma? Es pot ser solidari i a la vegada voler desprende's d'Espanya "per a no contribuïr" a millorar l'estat d'aquestes regions? Tan desafavorida està Catalunya com perquè diguis que Espanya s'ha portat tan malament?
És més: t'has demanat mai per què el nacionalisme només sorgeix, al món occidental, en les regions més riques i desenvolupades? Curiós, no trobes?
Si del que es tracta és de dir que el sistema actual no funciona i que s'ha de reformar, sóc el primer que m'apunto. Si del que es tracta és de crear un Estat federal espanyol amb una millor distribució de competències entre Estat i CCAA (o Estats federats), sóc el primer que m'apunto. Si del que es tracta és de potenciar al màxim les CCAA (o Estats federats) i de donar-lis més pes i més vot al camp europeu i internacional, sóc el primer que m'apunto. I si del que es tracta és de fer d'Espanya una República Federal, sóc el primer que m'apunto. Però cap model territorial i polític pot deixar de ser solidari amb les regions que més ho necessiten, entre altres coses perquè això no seria ni just ni solidari. I menys ho seria argumentant que en el passat els sistemes han errat (que ho han fet) o, pitjor encara, argumentant que Catalunya és una nació distinta a la castellana (que ho és); però això no és un argument, al menys, per un esquerrà.
3.Sobre el tema d'ETA, estic segur que al menys convergerem al fet de que una banda terrorista no té cabuda dins un Estat democràtic. Perquè es pot defensar la independència sense necessitat d'extorsionar i matar, no?
I creu-me: tal volta sigui políticamente incorrecte dir-ho obertament, però mai ho he negat. Lo que dius de Carrero Blanco és un fet i estam d'acord en que els esdeveniments haguéssin estat molt distints si ETA no el s'hagués carregat. Estic justificant l'assassinat de Carrero Blanco? NO: Carrero era més franquista que Franco, però no deixava de ser una persona humana. I també ho dic a l'inrevés (perquè també té sentit dir-ho a l'inrevés): Carrero era una persona humana i cap humà mereix morir, però (per altra part, al marge d'això) era un franquista mitjançant el qual no hagués estat possible la Transició i la democràcia actual. Justifica això darrer el seu assassinat? No. Però "no hi ha mal que per bé no vingui": aquestes paraules no les dic jo; les digué Franco al seu discurs televisat després de la mort del mismíssim Carrero Blanco.
4. I finalment: crec que, a pesar de la distància ideològica que ens separa (que no és tanta com et creus, t'ho asseguro), tenim més punts en comú dels que en principi jo mateix creia ahir. Tal volta sigui cert que després de 5 anys a Madrid i després d'haver viatjat bastant per Espanya i pel món he deixat de ser aquell jove utòpic il·lusionat amb els ideals llibertaris de les nacions culturals, dels Països Catalans i totes aquelles coses que m'acompanyaren durant la meva etapa més catalanista (si no som revolucionaris de joves, què serem de majors?!!?), però crec que les meves idees actuals són més madures que les d'abans. Significa això que qui no pensi com jo (ës a dir tu) sigui un immadur? NO; en absolut: els teus arguments tens i segurament tan raonats o més que els meus. Però és la meva opinió. Suposo que és fruit d'un raonament fet amb el temps i en part degut a la meva afició a llegir i a discutir i a aquestes coses, però crec que aquesta evolució és normal. No sé.
I això no vol dir (en absolut!) que no cregui amb la pluralitat d'opinions: no sóc dels qui neguen sistemàticament el dret a pensar i a expresar-se als qui no pensen com jo; em considero capaç de discutir de política amb tots i així ho he fet sempre, des dels més nacionalistes fins als més feixistes.
Tinc amics (amics de veritat) que militen a ERC i d'altres (també de veritat) que militen a Falange, i per descomptat als altres partits. I t'asseguro que mai he tingut cap problema entre altres coses perquè m'encanta dur la contrària i discutir, amb uns i altres. ¿entendre'ns malament? ¿per què m'he d'entendre malament amb tu quan resulta que els dos som no només "rojos, ateos y masones" sino que també som veïns de dos pobles agermanats entorn a la figura den Guillem de Porrera? Déu em guardi de tot mal!
Crec que el terrorisme està més a prop de l'ambient Solana (OTAN) que del "Nord de Madrid"...
http://127.0.0.1:800/Default/fliegecojonera.blogspot.com/2008/02/ley-twenty-four-o-el-fin-del-estado-de.html
I no és "Castella" el problema. El problema és Espanya... l'Estat. Un Estat que NO FUNCIONA ni s'ha de plantejar que hagi de funcionar com moltes catalanes o bascs voldriem... Una llei de punt i final no escrita que en sudamèrica no ha resistit ni 10 anys... i era modèlica, aquella transició espanyola!! Quina vergonya.
Democràcia? S'il.legalitza ANV, quan aquest partit lluitava contra la dictadura mentres actuals membres del PP estaven al govern de Franco...
JO, doncs, faig apologia, potser, i comet delicte d'opinió... o de pensament, com diria Orwell n "1984".
És molt fort, el que els espanyols estan fent... Il.lgalitzar partits!!!!
Heu donat un xec en blanc a una reacció que no podeu preveure; a canvi, o pensant en, guanyar unes eleccions.
Consulta a qualsevol expert estranger en lleis, que pugui ser una mica objectiu... no es pot jugar amb les institucions de l'Estat fins al punt de ridiculitzar-les. Sou els espanyols esl més antiespanyols: treieu qualsevol motiu que pogues encara existir per a no "marxar".
Salut!
Bernat.
Be, ara ja ho saps d'on soc, pero com que no em dic Guillem, encara no he visitat mai Porreres, potser un dia d'aquests, ja veurem.
Abans que res, volia aclarir la meva irrupció al teu blog i la manera en que vaig fer-ho.
No se puede ser nacionalista -y mucho menos independentista- y a la vez de izquierdas pues la izquierda es internacionalista y el nacionalismo -más aún el independentismo- es localista..
He volgut fer un re-començament del tema perquè a veure si ara ens farem amics i oblidarem les nostres diferencies.
Aquesta afirmació, es una opinió evidentment, però també es una opinió aquesta, no es pot ser demòcrata si es nega el dret a la autodeterminació dels pobles.
¿Que?, ¿Que et sembla?, crec que no es poden fer afirmacions grosseres i mes quan els motius, son "converses amb amics".
Es pot ser independentista i de dretes, o feixista, o totalitari, o assassí, o.....
Però afirmar que si s'és independentista no es pot ser d'esquerres es una tonteria i de les grans. Jo -repeteixo- soc independentista i d'esquerres.
¿I perquè dic que soc d'esquerres?.
Dons perquè crec en el equilibri de la qualitat de vida de les persones mitjançant la redistribució de la renda a través dels impostos i les lleis de protecció i equilibri que asseguren la igualtat de oportunitats, es por dir S.S., ensenyament gratuït i per a tots, prestacions d'atur, etc..
¿Estic a favor de la solidaritat entre els pobles que tenen més i els que tenen menys?
Evidentment que si, i crec que si els teus amics et diuen que no, es perquè creuen que el sistema actual no es just.
¿Per que crec que no es just?, doncs
- 1: perquè no es transparent, que es publiquin les balances fiscals.
- 2: perquè es arbitrari i opac, ¿on son les regles de càlcul?, ¿la solidaritat, es atorga a dit?.
- 3: perquè no te fi. No es que calgui que en tingui, però ¿hi ha alguna cosa escrita que ho expliqui?.
- 4: Es fa trampa, ¿t'has preguntat alguna vegada perque Madrid es una C.A.?.
- 5: No tothom i participa.
I si els teus amics no volen pertanye a un sistema de equilibri sol·lidari, jo si, però no a les fosques, vull saber qui, com, quant i de quina manera.
Seguim:
Tu dius:
t'has demanat mai per què el nacionalisme només sorgeix, al món occidental, en les regions més riques i desenvolupades? Curiós, no trobes?
Doncs si, molt curiós, sobre tot perquè no es veritat, no se d'on has tret això, però crec que tinc alguns exemples que desmenteixen aquesta afirmació, exemples com Kosovo, com l'ex-Sahara espanyol, com Xexenia, com Mongòlia, com Pakistan, com el Txad, com Palestina, i d'altres.
Crec que dius que t'apuntes a una Espanya federal i amb diverses modificacions del sistema d'autonomies actual, dons be, jo m'apunto a una sistema europeu confederal, es ha dir, fora fronteres, fora estats, fora capitals dels estats, fora governs centrals, només centres administratius, molt més propers als ciutadans, organitzacions mes dimensionades als interessos de les persones, tal com les vegueries fent les funcions de organització del dret civil dels seus ciutadans, capitals a la mida cultural i administrativa dels territoris administrats, tal com Barcelona a Catalunya o Mallorca a les Balears i cedint, no renunciant-hi, la sobirania a un govern europeu en tot allò que sigui d'interès comú, tal com la moneda, la macro-economia, les relacions exteriors globals, etc.
Per acabar, el tema del Moviment de Alliberació del poble Basc -¿es així com l'hi va dir Aznar veritat?-.
Es un tema molt i molt llarc per a mi, jo no estic a favor de emprà la violència, però si tu creus que amb un estat "no democràtic" com era la Espanya de Franco, no es pot matar, es el mateix que dir que tampoc era correcte defensar-se dels nazis alemanys tal i com ho varen fer els maquis a França, a Polònia, a Rusia etc.
Crec que ets una mica "bon Xan" en aquest judici.
Jo per contra, crec que la violència es legitima en un regim que nega els drets a les persones.
I ara, avui dia, tot i dient altra vegada que jo no en soc partidari, la "democràcia" espanyola, nega el dret d'autodeterminació, un altra cosa es que tu també creguis que aquest dret no existeix.
Be crec que tenim una mica mes definides les nostres diferencies i les nostres semblances que efectivament no son tantes.
Però crec que et fa falta revisar alguna de les afirmacions categòriques que fas, perquè no tothom es igual i sobre tot perquè els noms comuns, com independència, no defineixen actituds humanes preestablertes com les que has fet en aquesta entrada sobre el nacionalisme i el independentisme.
I per acabar ja d'una vegada, si volia fer-te una reflexió, tu que has viscut o vius aprop del centre "democràtic" del estat.
Uns nacionalistes de dretes i franquistes varen fer xantatge a la democràcia emprant tot tipus d'amenaces de violència, dictadura perpetua, cops d'estat, exercit al carrer, tot per negociar les condicions d'adveniment de la democràcia actual, fins al punt que varen exigir una llei (la d'amnistia) que impedia i impedeix tant sols acusar del delicte de rebel·lió o sublevació a la república (no recordo ara el nom exacte), ja ni parlo, dels delictes d'assassinat, de robatori, etc.
Aquest mateixos nacionalistes de dretes, ara ni volen negociar, ni volen cedir tant sols en el dret a l'autodeterminació que si que finalitzaria d'una vegada amb el problema d'Euskadi.
Doncs primer, que els bombin als nacionalistes de dretes, i segon que jo no els condemno, als del MAPV vull dir.
Desprès, ¿no creus que els els nacionalistes de dretes, estan criminalitzant tot allò que ells no volen, estan fent campanya no tant sols contra ETA, estan repetint una i mil vegades que els nacionalistes son també terroristes o amics dels terroristes, que els independentistes també, que els comunistes també, esta clar el que volen, prohibir el pluralisme, fer una Espanya bipartidista a la seva mida i fotre la ma a la caixa com han fet sempre i a tot arreu.
¿I no creus que amb aquestes afirmacions que tu fas, per a mi poc meditades, no els hi fas "el caldo gordo" com els castellans diuen?
Salutacions, Salut, e Independència Porrerenc(se)? ¿com es el patronímic de Porreres?
Freecatalonia.
Podria estar parlant fins demà i no acabaríem i m'he de llevar prest perquè precisament he d'anar a un Ministeri de l'Estat espanyol, opresor i indigne d'administrar els nostres béns i drets. Així que seré breu ;)
1. La teva definició d'esquerres és correcte. Jo només li remarcaria més el caràcter solidari, doncs crec que és un dels eixos més importants que defineixen l'esquerra.
2. En tot cas, discrepo sobre l'autodeterminació: jo crec en el dret d'autodeterminació de les nacions sotmeses a dominació externa i que veuen limitades o anul·lades les seves llibertats. No crec que aquest sigui el cas de Catalunya ni d'Euskadi, a pesar que, com molt encertadament dius, el sistema podria ser més clar, més transparent i més just.
3. Suscribeixo totalment els 5 punts que assenyales com a injustícies de l'actual sistema de finançament autonòmic. I sí, sé per què Madrid és una CA i em sembla, com a mínim, una mica xocant que una Comunitat es pugui autonomitzar de sí mateixa.
4. Sobre l'Europa federal, perfecte. Ara bé: tal i com estan les coses per allà dalt, crec que és més fàcil (i urgent) fer una España federal que una Europa sense Estats.
5. Sobre el terrorisme en un estat dictatorial, ja ho vaig dir ahir. No perquè siguin dictadors deixen de ser persones, però de la mateixa manera que és difícil justificar la violència en democràcia, també és difícil negar legitimitat a l'alçament contra la dictadura. Val tot en la política i en la guerra? Jo crec que no, i per això no estic d'acord amb el terrorisme ni tan sols en una dictadura (més si afecta a gent innocent).
6. Sobre l'alliberament nacional d'Euskadi, no crec que l'autodeterminació sigui la solució al conflicte. I si al referèndum d'independència guanya el "no", s'aturarà ETA de matar? A més, el problema basc és un problema social (de convivència entre nacionalistes i constitucionalistes) més que una guerra d'independències.
7. No sé què significa "bon xan". Perdona la meva ignorància sobre el lèxic de la Catalunya profunda, jejeje. En tot cas sí admeto que a voltes (massa vegades) sóc massa categòric. És una tendència natural de tots aquells als que ens agrada dir les coses i dialogar sobre elles; la part positiva és que sempre entres en discusió amb algú i això et forma més i t'ajuda a madurar les idees. I si són amb "els del caldo gordo", millor, jejeje. Ara bé: sí et puc assegurar que són idees molt meditades.
8. El gentilici de Porreres és "porrerenc". Durant el temps den Franco era "porrerense". Avui, sient Porreres el poble de Balears amb major índex de vot nacionalista, dir "porrerense" no queda massa fí. I amb raó. En tot cas, i més sient de Porrera, a veure si et decideixes a visitar-nos.
Salutacions des de la capital de l'Espanya plural.
Be, be porrerenc, doncs ja som dos, es que com que Porreres es plural -deu de ser perquè de Porrera sols n'hi ha una de sola, hehehehe- no sabia molt be si era diferent.
"Bon xan", no se si està ben escrit o es "bon jan", es sinònim de bona gent, "buena gente" que dirien els castellans.
¿Veig que treballes a un ministeri madrileny?, ¿funcionari?.
Ara entenc moltes coses, has fet amics dels madriles i tens el síndrome d'Estocolm.
Ara que tenir amics falangistes...!!! Deu n'hi do. No se com pots, un partit terrorista, que es responsable de delictes contra la humanitat, que te mes morts a les seues esquenes que 100 ETAs juntes, que hauria d'estar prohibit com els partits nazis a l'Alemanya.
¿Y tu que tens amics falangistes i escrius contra un moviment polític independentista armat?
Em vas deixar congelat.
En quan al tema de la solidaritat i remarcant que estic d'acord amb tu, la gent, no tan sols l'esquerra ha de ser solidaria, et volia posar un exemple que he sentit avui per la radio.
Posem que tens una granja de conills, a Catalunya o a Mallorca, els mallorquins també sou prou solidaris, o si contem per capita potser mes que els catalans i ets solidari amb els pobles d'Espanya menys afavorits i com que aquesta solidaritat, no es controla, allò que tu -de bona fe- dones a la caixa comuna, va a parar a un altre ramader de conills de "posem per cas" Zamora, l'empresa de Zamora pot vendre conills per sota de preu de cost, perquè està subvencionada i tu t'envàs a la ruïna.
¿Que vols ser solidari a cegues?.
Això es ser "bon xan", potser una mica massa i tot.
Solidaritat si, però no a cegues, perquè ara no es solidaritat ara es espoli i tant de Catalunya com de Balears i poc de València -curiós veritat-.
Pel que fa a Madrid, si dius que ja saps perquè es una comunitat, sabràs que així a Castella -la resta- l'hi surt la solidaritat negativa, si Madrid formés part de Castella com sempre, l'hi sortiria positiva....
Aquí, qui no corre vola, els bascs amb els seus furs, i que i tenen tot el dret, els navarresos també, els castellans s'ho monten i els andalusos cobren el PER de per "los siglos eternos de los siglos, amén".
Solidaritat si, però que m'aixequin la camisa no.
A mes, a Madrid diuen que ells son els mes solidaris, però quan a Mallorca fan una acadèmia de la llengua catalana, ¿qui la paga?, ¿qui paga la RAE espanyola?.
¿qui paga el museu d'art de Catalunya? ¿i el Prado?, i els ministeris ¿qui els paga? i majoritariament ¿que se'n beneficia?.
¿I del exercit? ¿i del clero?, ¿qui els paga? ¿i qui se'n beneficia majoritariament?
¿Qui paga la casa real? i ¿Qui se'n beneficia en forma de llocs de treball?.
Ja ho he dit, solidaritat si, però a cegues NO.
Sobre el tema del dret a l'autodeterminació, tu dius:
2. En tot cas, discrepo sobre l'autodeterminació: jo crec en el dret d'autodeterminació de les nacions sotmeses a dominació externa i que veuen limitades o anul·lades les seves llibertats. No crec que aquest sigui el cas de Catalunya ni d'Euskadi
Be, primer he de dir, que llavors en aquest criteri, ni Espanya te dret a autodeterminarse, però hi ha una cosa que s'escau dins a la teva afirmació o condicionant i que sembla que ignoris.
Tant a vosaltres els mallorquins (o he de dir balears?), com als valencians, com als catalans i com als aragonesos, varem patir una "dominació externa" -l'exercit castellà de Felipe V, va pendre els territoris de la corona d'Aragó dels que ell era el Rei i va anular les nostres llibertats expressades als diferents furs de aquests territoris, prohibint-los malgrat que havia jurat obeir-los anteriorment, promulgant el Decret de Nova Planta.
Tenim tot el dret, avui en dia no es pot justificar el dret de "conquista" i si no ens retornen al estatus pre-1714, tenim tot el dret de demanar l'independencia.
A mes, els dret existeixen o no, no en determinades circumstancies, el dret a la vida es o no es, no si ets blanc si i si ets negre no, igualment tots els altres drets. Si la mateixa ONU el reconeix, deu de ser perquè existeix, per se.
I tampoc estic d'acord en que no es pugui justificar la violència -altres diuen, la força- en una dictadura, si asta l'ONU la justifica quan vol posar pau.
Una dictadura es una agressió al poble i el poble te tot el dret a defensar-se de l'agressió emprant tots els mitjans que tingui al seu abast, no crec que pensar que si Franco fa un cop d'estat i mata a cents de mils de persones, no sigui legitim fer servir qualsevol cosa per parar-lo.
¿Es licit allò que fan els jueus a Israel?, ¿no?, doncs ningú no diu res..!!
I per acabar, sobre el punt 6 dius:
no crec que l'autodeterminació sigui la solució al conflicte. I si al referèndum d'independència guanya el "no", s'aturarà ETA de matar?.
Be jo crec que deixarà de matar, sense condicions, solament per convocar el referèndum, i en tot cas, ¿no creus que valdria la pena provar-ho?, jo crec que si.
Hem vaig a dormir que ja es massa tard, espero que estem una mica mes aprop que quan varem començar a parlar i ja aniré tornant a fer mes polèmica amb aquest o qualsevol altre tema.
I a Porreres no pot passar mes temps sense anar-hi, !!!a veure si aquest proper mes de Juny puc!!!.
Salutacions d'un porrerenc a un altre.
Publicar un comentario en la entrada